ES NOVÍS DES CADENAT

“ES NOVÍS DES CADENAT” (Qui no xerruca no manduca)

A sa cova des Cadenat d’Alranxella (Es Migjorn Gran) hi vivía un fadrí solter, això és:  un fadrí que no tenia mare, germana, tia, criada, ni qui li volgués.

De dia ho passava tal qual, amb sa compañía de sa feina: emperò els vespres, al arribar a sa Cova i trovar-se tot solet, sense foc, ni llum, ni sopar fet, ni un senabre… Que van arribar a ser-ho sobergs i feixucs es vespres!…, que freda i deserta li semblava sa Cova!

-M’he de casar – va dir-se.  I va pensar casar-se amb sa fadrina de sa Bodeba d’Albranca, si el volia.

Dit i fet:  ella volgué i es casaren.

Es primer vespre de casats, quan arribà de sa feina, es noví trobà sa COva sense foc, ni llum, ni un senabre… ni sa novia.

Pujà a sa Bodega, i allà la trobà; se l’emportà a sa Cova, i ella, sa novia, s’assegué a un racó cap baix i boca closa.

Es noví encengué llum, pigà foc a sa foganya, va coure es sopar, i quan el posava a sa taula, sa moixeta esposà a rodar-lo: meu-meu…

-Ah! Tu també vols sopar, moixeta?… Idò; haguessis fet foc i cuit es sopar, ara també series de sa festa.  Qui no fa feina no menja, moixeta.  Anit encara em tocarà sopar tot solet.

Es vespre segon, es noví tornà a trovar tancada i sola sa Cova, sense foc, ni llum, ni un senabre… ni sa novia.

L’encontrà a sa Bodega; se l’emmenà a sa Cova, i s’assegué ella a un racó cap baix i boca closa, mentre es noví va coure es sopar, que es pipà tot sol, sense cap cerimònia.

Sa moixeta es convidà amb es meu-meu, de sempre, i son amo li repetí sa lliçó des vespre abans: -També vols sopar, moixeta?  Idò, en lloc d’anar a can a Beta a cas Jai, haguessis fet foc i cuit es sopar, ara soparies:  qui no xerruca no manduca, moixeta.  Aquesta nit encara soparé tot solet.

Sa tercera vesprada es noví trobà sa Cova deserta, sense foc, ni llum, ni sa novia.

La va pescar de sa Bodega, i cap a sa Cova se l’emmenà, morro eixut i cara alegre.

Arribant a sa Cova, rebent agafà sa novia, li engronà es cap entre ses cames, li alçà es faldons, i li pigà dues singlades, una a cada anca.  Males llegos diuen que n’hi pigà tres.  Potser, perquè una tercera singlada hi ben cabia: una per cada vespre.

Sa novia s’assegué a un racó cap baix i boca closa.  Es noví va coure es sopar, i mentre se’l menjava tot sol, sa moixeta, meu-meu… deia: també avui.

-També en vols moixeta? Idò, si quan jo he arribat haguessis tengut sa cosa arrenjada; llum encès, foc fet i sopar cuit, ara també soparies amb jo.  Qui no vigila, no manduca.  Encara soparé tot sol avui.

Es vespre següent, quan es noví arribà a sa Cova, trobà luum encès, un foc alegre, es sopar apunt, sa Cova com un llambre, sa novia arromangada i cara alegre… i sa moixeta, meu-meu…

Ah, moixeta!… –digué es noví; anit soparàs, perquè has tengut llum encès, foc fet, es sopar a punt, i tot en ordre; anit soparàs moixeta, perquè qui fa feina mereix paga.

-No és sa moixeta qui ho ha fet; sinó jo – digué sa novia tota empegueïda.

-Ah requetra!… –féu ell. –vols dir que ets tu qui ha arreglat tot aquest bé de Déu?… Idò, bé: seu i sopem.  Ja saps com ho has de fer; i lo que és estat, que sigui estat.

I veis-vos com es noví des Cadenet d’Albranxella ensenyà sa novia amb tres lliçons donades a sa moixa… i dues singlades a ses anques…

Preguntes de comprensió lectora

1. Qui són els protagonistes de la història?

2. Què succeeix quan el marit torna de treballar?

3. Com aconsegueix que la seva muller tengui el sopar preparat?

4. Creus que la temàtica del text es pot considerar masclista?

Preguntes lingüístiques i de lèxic

1.Llegiu les característiques dialectològiques del baleàric (trobareu el document a la pàgina d’inici) i indicau totes les característiques de vocalisme, morfosintaxi, morfologia verbal i lèxic que apareguin en aquesta llegenda, amb exemples concrets del text.

2. Cercau en el Diccionari Català-Valencià-Balear el significat de les següents paraules: sobergs, pipà, requetra i singlades (singlada).

 

Activitat. Adaptació d’un text en prosa en un text teatral

Partint de les característiques del text teatral que hem estudiat a través del mapa conceptual, convertiu el vostre relat en un text dramatitzat per ser representat a classe.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: