L’autor

Francesc CAMPS MERCADAL, Francesc d’Albranca (1852-1929)

Metge, filòleg i folklorista. Va néixer el 27 de març de 1852 as Migjorn Gran i morí al seu poble de sempre, es Migjorn Gran, el 19 de maig de 1929. Francesc d’Albraca va viure sempre al carrer des Pont, avui carrer de Francesc d’Albranca, número 6. Es va casar amb Catalina Riudavets Moll, i del matrimoni van néixer cinc filles: Joana, Catalina, Esperança, Dolors i Francisca. 
El seu poble, es Migjorn Gran, el recordà dedicant-li un carrer amb el seu nom, el mateix on el metge va viure tota la vida; encara es pot visitar la vinya del metge Camps, prop de l’habitatge de Cornabou, lloc on va passar molts jorns treballant la terra. En 1983, el centre escolar migjorner passava a denominar-se Escola Pública Francesc d’Albranca. Quant al llegat bibliogràfic i documental del metge Camps, cal dir que va ser inventariat el 1996 i, posteriorment, la part referida a les publicacions periòdiques ha estat classificada i ordenada; aquest fons restarà dipositat a la nova biblioteca pública del poble. El seu retrat és present a l’Ajuntament des Mercadal, tot i haver-n’hi un altre, de retrat, al Saló Verd de l’Ajuntament migjorner des de la constitució del poble com a municipi, el 1989. Des del 7 de setembre de 1951 pertany a la Galeria de Fills Il·lustres de Menorca, a l’Ajuntament de Maó.
Estudià a l’institut d’ensenyament mitjà de Maó i es va llicenciar en Medicina a Barcelona. De tornada a Menorca, treballarà com a metge as Migjorn Gran durant tota la seva vida.
Home interessat en la cultura, sempre volia saber més sobre tot allò que l’envoltava. Per açò, va assolir un gran bagatge cultural a força de voluntat. Aquest autodidactisme voluntariós va ser elogiat per intel·lectuals com Joan Hernández Mora, que va dir del metge migjorner que “Un gran mèrit seu és haver estat en alguns aspectes importants de la seva cultura un autèntic autodidacte. Necessitava coneixements instrumentals per acostar-se a temes difícils, objecte de les seves investigacions. Per exemple, coneixements de llengües antigues -grec, llatí, àrab o hebreu- i els tenia! Aquest cas d’alta cultura, en un poble com es Migjorn, només pot explicar-se pel fet que en Francesc Camps i Mercadal gaudia d’una intel·ligència privilegiada i era un estudiós fora mida i un incansable treballador, que, per acabar-ho, dominava l’art d’escriure”. Tot un elogi al treball constant i a la voluntat d’autoformar-se al llarg de tota la seva vida. Només així s’entén que amb aquest bagatge cultural pogués escriure sobre arqueologia, història, antropologia, etnologia, etnografia, folklore, lingüística, meteorologia i astronomia. 
Catòlic compromès, el metge Camps va ser un destacat articulista i, juntament amb Àngel Ruíz i Pablo, era present en la premsa catòlica menorquina; de fet, va militar en el periodisme catòlic i tradicionalista dins i fora de l’illa, i signà una gran quantitat d’articles d’opinió que trobam en el fons del seu llegat. Des del vessant polític, defensava un catolicisme tradicional de base carlina a través dels seus articles. Tot i que no va arribar a les acciones personals, es va oposar al liberalisme, al laïcisme i a la innovació de la societat de la Restauració. Cal recordar que el metge va viure en una època on l’Església pretenia la recristianització de la societat i on les associacions i la premsa catòlica tenien un paper preeminent. De fet, un dels seus professors havia estat Francesc Cardona i Orfila, iniciador de la premsa catòlica a Menorca amb La Verdad. De segur que el seu mestratge jugaria un paper essencial en la formació del jove migjorner que, amb el temps, acabarà essent la figura més brillant que donarà la cultura catòlica a l’illa de Menorca en el darrer quart de segle XIX. Com a profund creient que era, va fundar i dirigir l’Adoració Nocturna as Migjorn Gran. Al llarg de la seva trajectòria vital, es pot dir que va travessar per una certa evolució que, sense abandonar posicions d’un clar conservadorisme catòlic, va arribar a un cert regionalisme moderat.
Amb l’arribada del nou-cents, sobresortirà com a folklorista i filòleg. Va ser un gran coneixedor del folklore; és a dir, de la ciència del poble, en anglès. Per açò, va treballar intensament per conèixer la cultura tradicional; és a dir, aquella transmesa de pares a fills, sense influències o amb un mínim d’influències externes. Gran defensor de la llengua catalana, volia ajudar a conservar el parlar de la pagesia, de la qual ell provenia. 
Francesc d’Albranca ja havia iniciat la recollida de material folklòric a la darreria del segle XIX, i ho va continuar fent a principis del segle XX. S’adonà que la literatura tradicional ja era decadent, i la prova evident del seu pensament va ser la recollida de peces inacabades, fragments inconnexos i els inicis de la castellanització. Alhora, la literatura tradicional com a expressió viva, una bona part d’aquella no es podrà recuperar, perquè havia perdut bona part del sentit per a la vida contemporània. Així i tot, fa de la tradició i de la conservació els motors dinàmics de la configuració de la societat i ho justifica en la concepció d’un món profundament religiós. Aquest plantejament és inserit dins el marc del regionalisme menorquí i, per tant, es dedica totalment a la defensa de la identitat històrica, cultural i lingüística. La seva posició ideològica regionalista, per tant, es manifesta a través de tot el treball cultural que duu a terme, d’iniciatives i d’actuacions culturals. Des d’aquí, el metge Camps se situarà en l’àmbit de la tradició i en el marc regional menorquí, postura que comportava la defensa de la identitat històrica, cultural i, per tant, lingüística de la nostra illa. 
Pel treball de recerca folklòrica i l’activitat filològica que va portar a terme, també ha estat inclòs dins el corrent de la Renaixença; aquests àmbits d’estudi, juntament amb els de tipus històric, són els elements que ajuden a definir la identitat d’una nació. La recerca i l’estudi del folklore el feia a partir d’una posició ideològica profunda que buscava els trets diferencials de cada poble. Aquesta és la recerca nacionalista dels romàntics, que cercaven salvar una part de la història i la formació d’una identitat cultural i lingüística. A Menorca, el conreu de la llengua, la cultura popular i el folklore servirien per impulsar el regionalisme, un moviment d’identitat i polític molt més ampli, que fracassaria per les diferents conjuntures històriques del primer terç del segle XX. 
Francesc Camps va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans, i va participar en el seu Bolletí de la Llengua Catalana. A més, va col·laborar amb mossèn Alcover, al qual enviava material per fornir les seves calaixeres. Va escriure una gran quantitat d’articles, publicats en revistes com La Aurora (Manacor), La veu de Mallorca, Sa Marjal (Sa Pobla), Llevant i Tresors dels avis, entre altres. També és conegut el seu treball de suport i l’aportació d’articles a la revista migjornera Llum Nova (1912-13), la primera escrita en català a Menorca. La seva activitat investigadora i els seus contactes van produir una gran quantitat de correspondència. 
Algunes de les seves obres més conegudes són Derecho a la ignorancia (1894), Folklore menorquí. De la pagesía (1918), Migjorn (1979), Creus. Treball inèdit del doctor Camps (1981), Llegendes de Menorca, recollides per Francesc d’Albranca (1981), Cançons populars menorquines (1987), Records de la dominació mora en la parla menorquina (1988) i Mites i records (2000), entre altres. També tenim algunes biografies escrites sobre el metge Camps. Jaume Borràs Mercadal va escriure una Biografía del médio rural D. Francisco Camps Mercadal, [Francesc d’Albranca] titular de San Cristóbal (1948); i la seva filla, M. Dolors Camps Riudavets escrivia una Vida popular del metge Francesc Camps d’Albranca (1999). Sobre el seu fons, Delfí Escolà va publicar L’arxiu del doctor Camps (1986).

 

Anuncis

Comments are closed.

%d bloggers like this: