Category Archives: Rondalles

ES NOVÍS DES CADENAT

“ES NOVÍS DES CADENAT” (Qui no xerruca no manduca)

A sa cova des Cadenat d’Alranxella (Es Migjorn Gran) hi vivía un fadrí solter, això és:  un fadrí que no tenia mare, germana, tia, criada, ni qui li volgués.

De dia ho passava tal qual, amb sa compañía de sa feina: emperò els vespres, al arribar a sa Cova i trovar-se tot solet, sense foc, ni llum, ni sopar fet, ni un senabre… Que van arribar a ser-ho sobergs i feixucs es vespres!…, que freda i deserta li semblava sa Cova!

-M’he de casar – va dir-se.  I va pensar casar-se amb sa fadrina de sa Bodeba d’Albranca, si el volia.

Dit i fet:  ella volgué i es casaren.

Es primer vespre de casats, quan arribà de sa feina, es noví trobà sa COva sense foc, ni llum, ni un senabre… ni sa novia.

Pujà a sa Bodega, i allà la trobà; se l’emportà a sa Cova, i ella, sa novia, s’assegué a un racó cap baix i boca closa.

Es noví encengué llum, pigà foc a sa foganya, va coure es sopar, i quan el posava a sa taula, sa moixeta esposà a rodar-lo: meu-meu…

-Ah! Tu també vols sopar, moixeta?… Idò; haguessis fet foc i cuit es sopar, ara també series de sa festa.  Qui no fa feina no menja, moixeta.  Anit encara em tocarà sopar tot solet.

Es vespre segon, es noví tornà a trovar tancada i sola sa Cova, sense foc, ni llum, ni un senabre… ni sa novia.

L’encontrà a sa Bodega; se l’emmenà a sa Cova, i s’assegué ella a un racó cap baix i boca closa, mentre es noví va coure es sopar, que es pipà tot sol, sense cap cerimònia.

Sa moixeta es convidà amb es meu-meu, de sempre, i son amo li repetí sa lliçó des vespre abans: -També vols sopar, moixeta?  Idò, en lloc d’anar a can a Beta a cas Jai, haguessis fet foc i cuit es sopar, ara soparies:  qui no xerruca no manduca, moixeta.  Aquesta nit encara soparé tot solet.

Sa tercera vesprada es noví trobà sa Cova deserta, sense foc, ni llum, ni sa novia.

La va pescar de sa Bodega, i cap a sa Cova se l’emmenà, morro eixut i cara alegre.

Arribant a sa Cova, rebent agafà sa novia, li engronà es cap entre ses cames, li alçà es faldons, i li pigà dues singlades, una a cada anca.  Males llegos diuen que n’hi pigà tres.  Potser, perquè una tercera singlada hi ben cabia: una per cada vespre.

Sa novia s’assegué a un racó cap baix i boca closa.  Es noví va coure es sopar, i mentre se’l menjava tot sol, sa moixeta, meu-meu… deia: també avui.

-També en vols moixeta? Idò, si quan jo he arribat haguessis tengut sa cosa arrenjada; llum encès, foc fet i sopar cuit, ara també soparies amb jo.  Qui no vigila, no manduca.  Encara soparé tot sol avui.

Es vespre següent, quan es noví arribà a sa Cova, trobà luum encès, un foc alegre, es sopar apunt, sa Cova com un llambre, sa novia arromangada i cara alegre… i sa moixeta, meu-meu…

Ah, moixeta!… –digué es noví; anit soparàs, perquè has tengut llum encès, foc fet, es sopar a punt, i tot en ordre; anit soparàs moixeta, perquè qui fa feina mereix paga.

-No és sa moixeta qui ho ha fet; sinó jo – digué sa novia tota empegueïda.

-Ah requetra!… –féu ell. –vols dir que ets tu qui ha arreglat tot aquest bé de Déu?… Idò, bé: seu i sopem.  Ja saps com ho has de fer; i lo que és estat, que sigui estat.

I veis-vos com es noví des Cadenet d’Albranxella ensenyà sa novia amb tres lliçons donades a sa moixa… i dues singlades a ses anques…

Preguntes de comprensió lectora

1. Qui són els protagonistes de la història?

2. Què succeeix quan el marit torna de treballar?

3. Com aconsegueix que la seva muller tengui el sopar preparat?

4. Creus que la temàtica del text es pot considerar masclista?

Preguntes lingüístiques i de lèxic

1.Llegiu les característiques dialectològiques del baleàric (trobareu el document a la pàgina d’inici) i indicau totes les característiques de vocalisme, morfosintaxi, morfologia verbal i lèxic que apareguin en aquesta llegenda, amb exemples concrets del text.

2. Cercau en el Diccionari Català-Valencià-Balear el significat de les següents paraules: sobergs, pipà, requetra i singlades (singlada).

 

Activitat. Adaptació d’un text en prosa en un text teatral

Partint de les característiques del text teatral que hem estudiat a través del mapa conceptual, convertiu el vostre relat en un text dramatitzat per ser representat a classe.

 

SA PERDIU BLANCA

“SA PERDIU BLANCA”

Tothom a ses Ferreries coneix es Pou de sa Perdiu Blanca, d’Algendar, que està suvora es camí; pou abundós i d’aigo boníssima, i tan fondo, que s’hi poa a braços.

Festejava a Algendar un jove de ses Ferreries, i fos de nits, fos de dia, des pou devora es camí li sortia una perdiu blanca, i voletetjant, sense mostrar-se gaire esquiva, desapareixia cap a Algendar.

Es jove, que era bon caçador, un dia li allargà s’escopeta, li afinà sa puntería així com va voler; li tirà; però sa perdiu blanca, sense fer menció de cap casta, va seguir voletetjant, voletetjant.

Altra i altra vegada, cada volta que li sortia, tornà a escopetetjar-la; però s’escopeta, que era de tota confiança, cada vegada li féu figa.

An es jove li entrà sa por: aquella bastiola podía enriurese’n de ses escopetes i dels caçadors.

Per consei d’un amic, carregà s’arma amb un realet de plata.  Li sortí sa perdiu blanca, voletetjant com sempre; es jove li tirà, i li rompé s’ala dreta; però a l’anar per aplegar-la, desaparegué: perdiu és, diable és.

Arribà en es lloc i rebé sa trista nova que s’al.lota, llavors, en aquell mateix moment, havia caiguda, i s’havia romput un braç:  precisament s’endret.  D’aleshores ençà es pou d’Algendar es diu es Pou de sa Perdiu Blanca.

 

Preguntes de comprensió lectora

1. Qui són els protagonistes de la història?

2. Qui o què voletetjava i voletetjava?

3. Què li va pasar a s’al.lota des jove de Ferreries?

 

Preguntes lingüístiques i de lèxic

1.Llegiu les característiques dialectològiques del baleàric (trobareu el document a la pàgina d’inici) i indicau totes les característiques de vocalisme, morfosintaxi, morfologia verbal i lèxic que apareguin en aquesta llegenda, amb exemples concrets del text.

2. Cercau en el Diccionari Català-Valencià-Balear el significat de les següents paraules: suvora, esquiva, bastiola i escopetetjar (escopetejar).

 

EN PEDROLA

“EN PEDROLA”

Ben de compte seran els migjorners que no coneguin sa història d’en Pedrola.

En temps de Binicodrell comprenia ses terres que, entre Binigaus i Deià, hi ha des des Puig Gros de sa Font Rodona fins a la mar de Migjorn, hi vivia un dels homos més rics de Menorca:  en Pedrola.

En es punt a on estan avui ses cases de Sant Agustí, lloc molt altçarós, hi tenia una torre forta, sa torre de Binicodrell, de sa que encara hi ha mostres, a on, en cas de desembarc de moros, s’hi arreceraven pagessos, missatges i ramats.

En Pedrola era molt pescador.  Omplí d’aigo els fossos de sa torre, hi amollà peixos d’aigo dolça, i quan la costa estava amenaçada, i era perillós arribar a sa pesquera predilecte, s’entretenia pescant a ca seva.  I per veure’l com pescava, sa dona pujà dalt sa torre.  En Pedrola li digué:

-Tant com veim d’aquí dalt, tot és nostro.

-Grat sia a Déu, – digué ella –  Ell t’ho conserv.

-Gràcies a jo!… Ningú no em pot fer tornar pobre.

-Tot està en sa mà de Déu, Pedrola.  Ell qui t’ho ha dat, t’ho pot pendre.

-I Déu tampoc me pot fer tornar pobre!… Ni Ell m’ho ha donat, ni Ell m’ho pot prendre.

Amb ses mans se tapà ses oreies sa dona i, per taiar aquelles presumptuoses blasfèmies, baixà de la torre.  I quan tractà de fer-ho en Pedrola, errà un peu, llenegà, va caure rodolant escales avall, i a més d’un bon sotrac, se va rompre una cuixa.

Ja tenim en Pedrola dins es llit, renegant dels moros, de s’escala i de sa cuixa trossetjada.

Al cap de pocs dies s’hi presentà un dels pagesos, que li digué: – Senyor Pedrola, una epidèmia ha pigat an es meu bestiar i m’he la mort tot.  No podent enreistir més, li faig entrega de ses claus.

-Bé homo; un altre les pendrà.

Sortia aquest pagès i un altre entrava llagrimetjant:

-Senyor Pedrola, s’ha pigat foc a s’era i m’ha cremat tot es blat i sa paia de s’anyada, els bous i matxos; no puc seguir de pagès i li faig entrega de ses claus.

-No ploris l’amo, -li digué en Pedrola; encara ningú t’ha tirat escales avall.  Emperò, qui és que ve esvalotant?

-Senyor Pedrola som jo, -digué entrant un altre pagès, ple de nafres i amb sa roba tota esborrincada; -els moros han saquetjades ses cases, han captivats sa dona i es fiis; m’ho han robat tot… Déu sap com he escapat de ses seves mans.  No em queda res, sinó ses claus des lloc, i les hi entrec.

-No ploris, homo, -digué mig rient en Pedrola, -es moros ni sols t’han romput una cuixa.

I els demés amitgers, uns per una cosa i uns per unes altres, i totes dolentes, van anar entregant ses claus dels llocs an en Pedrola: ses seves terres quedaren abandonades molt de temps.

-Mira, Pedrola, com mos castiga  Déu! – li digué sa dona.

-Bé ho mir, però no ho veig, -respongué ell, -es castigats són es pagesos.

Poc temps després se li morí sa dona.

-Ara sí que sembla que Déu me castiga, però a qui ha castigat és a sa dona, -va rumiar en Pedrola.

Servit per gent estranya, rendit dins es llit, es desgavell comandava pertot; i semblà com que damunt de tants de béns hi passassin amb un ram; un darrera s’altre va despatxar tots els llocs, quan en Pedrola, amb sa cama torta i mal soldada, pogué deixar es llit, se trobà sense una creu.

 

 

Any i anys fou conegut a Menorca un pobre coix, que cercava caritat de lloc en lloc, i la demanava amb aquesta estranya escomesa: -Voleu fer almoina a un pobre inconegut de Déu?

I ja vei i mig cego entrà a una possessió dets endurriols des Migjorn, i va repetir sa seva cançoneta:

-Voleu fer almoina a un pobre inconegut de Déu?

I sa madona respongué:

-Si sou pobre no sou inconegut de Déu, es Pare des pobres, i per amor de Déu es pobrets sempre troben socors en aquesta casa.

-A on som, madona, quin lloc és aquest? –Va preguntar es pobre veiet.

-Binicodrell, -li va contestar.

Es pobre arrencà en plors, que li sortien des fons de l’ànima, i els seus uis, des que havia fuita sa claredat, emmirallats per ses llàgrimes de contricció, veren sinó coses de la terra, veritats del cel.

I quan sa madona, tota compatívola, li allargà es pa de sa caritat, besà es pobret, i tot commogut digué: – Per amor de Déu sia, germana!

Era en Pedrola.

 

Bé n’ha tingut de posseïdors Binicodrell, de cap d’ells s’en recorda sa memòria popular, sinó d’en Pedrola; son nom hi resta aferrat, i fins i tot a terres que avui ja no són de Binicodrell, quatre dels llocs sortits d’ell, Santa Clara, Santa Mònica, Sant Agustí i Son Saura, tenen una o més tanques que encara s’anomenen na Pedrola, partions d’un gran camp que es deia sa coma d’en Pedrola, record que sa terra fa d’un gran ric i d’un grandíssim pobre.

 

Preguntes de comprensió lectora

1. Qui són els protagonistes de la història?

2. Què feu en Pedrola per ofendre a Déu?

3. Què va succeir després de fer-se mal en Pedrola?

4. Quin nom tenen moltes tanques de Es Migjorn Gran?

 

Preguntes lingüístiques i de lèxic

1.Llegiu les característiques dialectològiques del baleàric (trobareu el document a la pàgina d’inici) i indicau totes les característiques de vocalisme, morfosintaxi, morfologia verbal i lèxic que apareguin en aquesta llegenda, amb exemples concrets del text.

2. Cercau en el Diccionari Català-Valencià-Balear el significat de les següents paraules: arreceraven, enreistir, amitgers, contricció, compatívola i coma.

 

ENCANTAMENTS D’ALBRANCA

“ENCANTAMENTS D’ALBRANCA”

Es Gorg

Costa avall per na Bassera caminaven el Rei moro de ses Coves Gardes i sa garrida fia; ella ben mudada i adornada, com si anàs a noces; ell, carregat amb una caixa llarga, com si es tractàs d’un enterro.  El rei havia afinat que, a sa seva fia, la festejava ocultament un jove d’un poble inimic.

Era prop de mitja nit; però feia una lluna que semblava de dia.

Ja dins es Barranc, estreta vall tancada a ponent pets alts roquissars des coster d’en Mula, i a llevant per penyals taiats a plom, seguiren es sargai o llit sec des torrent i van arribar an es Gorg, ull bavenc de monstro subterrà guaitant a flor de terra:  ull que té per ceia un espès boscarró d’abatzers i jonqueres, i per pipella una gran roca en forma de mitja lluna.

El Rei posà damunt sa catifa de gram sa caixa i, prenent-la per cadira sa fia, contestà a lo que son pare li demanava:

-No, mon pare; no puc oblidar; manco me puc casar amb un altre homo: antes la mort.

-Cert que, enamorada d’un inimic nostro i no volent-lo oblidar, mereixes la mort: però som ton pare i no et puc matar.  Vot he fet que si ara no renegues des teu aimador, te consagraré a sa Deessa d’aquesta Gorg, a s’Esperit que regna dins aquesta aigua sense fons.

Sa feu mitja nit i digué el Rei:

-Ha arribada s’hora…: tria!

I obrí sa caixa.

Sa fia s’hi va ajeure a dins, prenit-la per llit nuvial i tomba al mateix temps.

Sa coberta ben clavada, el Rei amollà sa caixa dins es Gorg, a on quedà surant com una nau.  Ell s’hi pensà una gran estrebada; però  a la fi agafà una pedra i amb ellapigà tres cops  damunt sa caixa, i digué:

-Afons!

I es Gorg s’engolí sa caixa i sa jove.

I digué el Rei:

-No sortiràs més, fins que aquesta mateixa pedra no caigui dins es Gorg.

I voltant son braç de bronzo la tirà brunyint, en ço d’Albranca, enfora, tan enfora com pogué empènyer-la s’odi venjatiu, insaciable.

I mentres el Rei, tot sol amb sa tristesa, pujava costa amunt per na Bassera, un jove sortí d’un espès matissar i, mirant dins es Gorg, digué, com si parlàs amb sa Fia del Rei:

-Jo et desencantaré-

-Prou havia xoroiat i ho sabia tot: havia sentit botir sa pedra per devers s’esquena des Claperar, dellà des Canaló de na Ponça.

Però allà, n’hi ha tantes de pedres!… Quina és… quina no és?… N’agafà totes ses que pogué endur-se’n i, ja en es Gorg, els hi tirà una per una; totes anaren a fons, però sa caixa no va sortir.  Va fer un altre viatge i succeí lo mateix; i un altre, i li va passar igual.  S’acabà sa nit i es jove, per no ser afinat, tornà a ca seva; sa caixa i sa garrida fia del Rei van romandre en es fons des Gorg.

Sa nit següent la passà traginant pedres i tirant-les dins es fondal; aquest tampoc amollà sa penyora.

Es jove haguera donada tota sa hisenda, i fins sa seva vida, per aquella pedreta, tirada per devers s’esquena des Claperar, perduda entre ses altres…

Anys i anys, de nit en nit, passà es jove aimador sa seva vida traginant i tirant pedres dins es Gorg; sa garrida jove roman en es fons des Gorg de nit en nit i any darrere s’altre.

Si una vesprada calma vos atansau an es Gorg d’Albranca, sentireu una remor com de singlots acompassats i planyívols.  No demaneu què és; no crideu!…

És que, de nits, avui encara, segueix tirant-hi pedres, amb esperança de trobar sa que és sa clau de s’encantament es jove enamorat de sa garrida fia del Rei de ses Coves Gardes.

Preguntes de comprensió lectora

1. Qui són els protagonistes de la història?

2. Qui festejava a la filla del rei?

3. Quines mesures va decidir el rei envers la seva filla?

4. Quina opció va triar la filla del rei?

5. A on va anar a parar la pedra?

Preguntes lingüístiques i de lèxic

1.Llegiu les característiques dialectològiques del baleàric (trobareu el document a la pàgina d’inici) i indicau totes les característiques de vocalisme, morfosintaxi, morfologia verbal i lèxic que apareguin en aquesta llegenda, amb exemples concrets del text.

2. Cercau en el Diccionari Català-Valencià-Balear el significat de les següents paraules: roquissars, bavenc, gorg i brunyint.

3. Després de llegir el text i el curtmetratge sobre el Gorg, sigues tú ara el creatiu i realitza un còmic on s’hi conti la història.

 

Activitat. Adaptació d’un text en prosa en un text teatral

Partint de les característiques del text teatral que hem estudiat a través del mapa conceptual, convertiu el vostre relat en un text dramatitzat per ser representat a classe.

 

ES TRESOR DELS SALES

“ES TRESOR DELS SALES”

Amics meus, plens de vida, el conegueren molt bé a mestre Antoni Sales, un arader des Migjorn Gran.  I ell mateix contava sa profunda des fet.

Tres vespres embaulats va somiar que dins sa Cova Fosca de Binicodrell (avui pertany a s’engolidor), hi havia un tresor encantat que prevenia de Sales, i a Sales pertocava de dret.  Lo mateix que es desencantar-lo.  I li senyalaven quin altre Sales l’havia d’ajudar: en Sales Marxutu, parent i vesí seu.  I que no tenguessin por.

Convenguts, una nit anaren a sa Cova Fosca.  Ja sabien que es tresor estava dins una caixa; que l’havien d’afinar sense llum.

Dins sa cova, de dia ja no s’hi veu; figurau-vos de nit.

–       No tenguis por- li deia an en Marxutu, mestre Antoni Sales.

–       Por?… no sé què és- respongués en Marxutu.

I entraren a les paupes dins sa Cova Fosca.  No s’havien fet molt endins, i trobaren sa caixa.  – Agafa fort i cap a fora! – digué mestre Antoni.

En Marxutú agafà… i ses mans s’embolicaren amb una cabaiera; alçà per amunt i aixecà un cap de mort… Donà un crit i pigà en fuita… Mentrestant una veueta deia: sereu pobres tota la vida!…

I es tresor dels Sales de sa Cova Fosca quedà sense desencantar.  En Marxutu s’empobrí; se menjà sa caseta que tenia; arribà a alimentar-se de carn morta a sa tanca, i morí dins sa Cova den Coix de Binicodrell.

 

Preguntes de comprensió lectora

1. Qui són els protagonistes de la història?

2. A on es troba el tresor dels Sales? Què hi troben a la cova?

3. Arribaren a aconseguir el tresor??

 

Preguntes lingüístiques i de lèxic

1.Llegiu les característiques dialectològiques del baleàric (trobareu el document a la pàgina d’inici) i indicau totes les característiques de vocalisme, morfosintaxi, morfologia verbal i lèxic que apareguin en aquesta llegenda, amb exemples concrets del text.

2. Cercau en el Diccionari Català-Valencià-Balear el significat de les següents paraules: arader, embaulats, pertocava i afinar.

 

SA MADONA DE BINIFADET

“Sa madona de Binifadet”

A Binifadet de sa torre, un dia els moros pirates hi van sorpendre sa Madona; però tengué temps d’agafar s’escaleta de caragol i pujà dalt sa torre per fugir d’ells i donar es toc d’avís des moros en terra!

Els moros li pigaren darrere, escala amunt.  S’escala feta de fuies de llenya d’auzina ballava dins un canó estretenc i no permetia més que tot just es pas d’una persona.  I amb prou feines.  Per franquetjar s’obertura de dalt, feta com s’escotilló d’una nau, era necessari agafar-s’hi amb ses mans.

Sa Madona, sentint que la perseguien, es posà ran de boca de s’escala, destral en mà, i anà obrint es cap als inimics a tants com se n’hi arribaren:  moro que arribà dalt, rodolà escales avall, estrucant es cos mort en sa caiguda els vius que li anaven darrere.

I ja per por de sa destral de sa coratjosa Madona, ja perquè temessin veure’s descoberts, els moros fugiren de cap a sa nau.

Conten que, fa poc, encara es conserva s’escala de caragol de taules d’auzina a sa Torre de Binifadet.

Sa recordança des fet durarà més que s’escala i que sa torre:  no s’esborrarà mai.

 

Preguntes de comprensió lectora

1. Qui són els protagonistes de la història?

2. Per què creus que els moros pirates tingueren tantes dificultats per atacar a sa Madona?

3. Per què els moros fugiren de cap a sa nau?

 

Preguntes lingüístiques i de lèxic

1.Llegiu les característiques dialectològiques del baleàric (trobareu el document a la pàgina d’inici) i indicau totes les característiques de vocalisme, morfosintaxi, morfologia verbal i lèxic que apareguin en aquesta llegenda, amb exemples concrets del text.

2. Cercau en el Diccionari Català-Valencià-Balear el significat de les següents paraules: escotilló, estrucant, destral i madona.

 

SA COVA DE SA POR

“Sa cova de sa por” (pàgina 107 i 108)

En aquell temps, una partida de moros o de lladres de la mar saquetjaren Alforí (a la Vall de Ciutadella), i, entre altres coses, robaren una jove. I quan, passats dos dies, els d’Alforí, ajudats per sos veïnats, pogueren donar caça an els malfactors, ja s’havien fets a la vela.

Res més s’és sabut d’ells ni de sa joveneta.

Però afinaren que havien fet estada a sa cova de prop del Pilar, per sa fressa que hi deixaren i perquè hi sentiren uns gemecs, amb es que conegueren sa veu de sa joveneta.

Cercaren per tot i miraren arreu, i res; però de tant en quant, —més sovint de nits— sentien dins sa cova es gemegar de sa jove.

De tant de furonar-hi i xoroiar, afinaren que qui gemegava, qui sospirava, era sa mateixa penya. I digué son pare:

—Tan intens degué esser es patir de sa jove desgraciada que enterní ses roques; que les féu plorar. Així ho cregueren aleshores. I avui encara no falta qui ho creu.

De tant en quant se sent una renou, una mena de remor gemegosa. Un ferrerienc me l’acomparà a sa que deu fer una cama de riu davall terra.

Preguntes de comprensió lectora

1. Justificau per què aquesta història es pot considerar un Coverbo.

2. Quin va ser el desenllaç de la jove segrestada?

3. Coneixeu cap altra llegenda menorquina en què una jove sigui segrestada pels moros? Per què creieu que era un motiu tan recurrent en aquesta època?

 

Preguntes lingüístiques i de lèxic

1.Llegiu les característiques dialectològiques del baleàric (trobareu el document a la pàgina d’inici) i indicau totes les característiques de vocalisme, morfosintaxi, morfologia verbal i lèxic que apareguin en aquesta llegenda, amb exemples concrets del text.

2. Quins mots ens descriuen el segrest i patiment de la noia?

3. A quin recurs expressiu (literari) respon aquesta frase extreta del text?

“afinaren que qui gemegava, qui sospirava era sa mateixa penya”

Activitat. Adaptació d’un text en prosa en un text teatral

Partint de les característiques del text teatral que hem estudiat a través del mapa conceptual, convertiu el vostre relat en un text dramatitzat per ser representat a classe.

 

EL TRESOR DE TORRE LLAFUDA

“El tresor de Torre Llafuda” (pàgina 73)

Les cases antigues de Torre Llafuda eren propet de Sa Talaia.

Una nit, essent ja en es llit pagès i missatges, van tocar a sa porta. S’aixecaren i trobaren es pati ple de moros amb caique i turbant.

I es que havia tocat, va escometre amb sa nostra llengo a l’amo, i li manà que repleguessin tot es bestiar de cabreste des lloc.

No podent negar-se, obeïren. I amb es falcat de matxos, ases i someres, els moros i els cristians, obeint an el que havien donat llengo, se dirigiren a una tanca; s’hi posaren a cavar i prest va esser descoberta una cova subterrània plena de doblers. An els cristians, els havien tapat ets uis, perquè no coneguessin a on eren.

El tresor era immens. Amb càvec i senaia, ompliren de doblers els sacs, i tant com els fermaven, carregaven ses bísties i, fora vessa, cap a Cala’n Turqueta s’ha dit, en llarga processó.

Quan ja fonc dia clar, i els habitants de Torre Llafuda, de tornada de s’embarcador, pogueren donar compte de sa sorpresa an els veïnats, dins la mar viva, lluny, molt lluny, tant com la vista alcançava, destriaren una nau que prest es perdé de vista navegant cap a Berberia.

En despedir-se dels cristians, es renegat, els digué: —Sa Cova des tresor és a tal punt i dins hi hem deixada sa vostra part.

Sa part va esser tan rebedora que tots foren rics.

Preguntes de comprensió lectora

1. Per què el portaveu del grup dels lladres va manar als pagesos i missatges que recollissin tots els animals?

2. A quin altre conte molt conegut us recorda aquesta llegenda?

3. Quin va ser el destí final dels cristians?

Preguntes lingüístiques i de lèxic

1.Llegiu les característiques dialectològiques del baleàric (trobareu el document a la pàgina d’inici) i indicau totes les característiques de vocalisme, morfosintaxi, morfologia verbal i lèxic que apareguin en aquesta llegenda, amb exemples concrets del text.

Activitat. Adaptació d’un text en prosa en un text teatral

Partint de les característiques del text teatral que hem estudiat a través del mapa conceptual, convertiu el vostre relat en un text dramatitzat per ser representat a classe.

 

SA NAU DES TUDONS I ES POU DE S’AIMADOR

“Sa nau des Tudons i es pou de s’Aimador” (pàgina 57 i 58)

Pretenien una jove dos enamorats cabalencs, tan cabalencs que ella no sabia quin havia de prendre, perquè no sabia quin havia d’engigar. I ells, per llevar-li es mal de cap, van convenir amb unes messions dignes de ferms aimadors i d’al·lota tan garrida: un d’ells faria una nau de pedra, de peces cairades i ajustades, a sa plana des Tudons; s’altre, a so devora, faria amb una barrina un pou fins a trobar aigo; es qui primer enllestís sa tasca, se casaria amb s’al.lota.

Fer una nau de pedra, com sa des Tudons, és veritable obra de gegants; i fer un pou amb una barrina, d’un vògit de flocadura com es buit d’un pou de torn, i fer-lo per aquells rodols des terme de Ciutadella, a on sa penya és tan ferma i s’aigo està tan fonda, vol delit i braons.

Els dos aimadors contraris, com a bons amics, no obstant d’estar enquimerats amb sa tasca, cada vespre passaven sa vetlada en es costat de s’al.lota.

I endavant anaven ses obres: un aferrat a sa barrina, a tai de foradar el món; s’altre arrancant i traginant a coll penyes que, després de ben llavorades, les posava a lloc, fent de mestre d’aixa, paredant s’estranya nau carena per amunt.

Cada viatge que feia es de sa Nau, tot passant, preguntava a son rival des Pou com anava l’obra. I quan, duent sa darrera pedra, no veient a son rival abraonat a sa barrina, guaità dins es fondal, i féu s’acostumada pregunta; es des Pou, des de baix, li va respondre que acabava de trobar s’aigo.

Una flamarada de sauvatge gelosia enlluernà an es de sa Nau, i, furiós, va rebatre dins es pou sa penya amb què venia carregat.

I aquella vetlada, a festetjar a ca s’al·lota, no hi comparagué més que es jove de sa Nau.

Però tot s’afina en aquest món: es jove que faltà an es festeig fou trobat, lo endemà mort dins es pou, esclafat per una roca cairada. An es jove de sa Nau no el veren mai més. Sa Nau romangué sense acabar: li falta una pedra.

Es pou avui és encara conegut per Es Pou de Sa Barrina o d’ets enimorats, i mostra dins s’ample canó faixes en espiral, menjades a sa penya, com que siguin buidades per una gubia o per una barrina de gegants. Està a sa mitgera de Ses Arenes, Son Quart i Ses Angoixes.

 

 

Preguntes de comprensió lectora

1.Quin és el plantejament de la història? (qui són els protagonistes, quin problema tenien, a quin acord arriben per resoldre’l, …)

2. Per què li falta a la naveta una pedra?

Preguntes lingüístiques i de lèxic

1. Llegiu les característiques dialectològiques del baleàric (trobareu el document a la pàgina d’inici) i indicau totes les característiques de vocalisme, morfosintaxi, morfologia verbal i lèxic que apareguin en aquesta llegenda amb exemples concrets del text.

2. Segur que heu entès el sentit global de la història, però coneixeu el significat de totes les paraules? Cercau en el Diccionari Català-Valencià-Balear el significat de les següents paraules: pretenien , cabalencs , garrida, barrina, vògit, flocadura, delit , braons, aimadors , enquimerats , llavorades , aixa, carena , sauvatge , s’afina i gubia .

3. Ara que sabeu el significat de totes aquestes paraules, agrupau-les d’acord amb el seu origen en funció de si formen part del camp semàntic de l’amor i la passió o de les eines i la construcció.

Activitat. Adaptació d’un text en prosa en un text teatral

Partint de les característiques del text teatral que hem estudiat a través del mapa conceptual, convertiu el vostre relat en un text dramatitzat per ser representat a classe.

 

LA CIUTAT DE PARELLA

“La ciutat de Parella” (pàgina 37-39)

Conten que devers Sant Joan, en ple estiu, cap a Ponent, davant Ciutadella, se veu qualque vegada, dins la mar, com sortida de ses ones, una ciutat, amb ses murades, cases, palaus, esglésies… tota d’un mateix color blavós, boirós…; li diuen sa Ciutat de Parella.

A Mallorca, de la costa de Capdepera també l’han vista, davant de Cala Agüia o Cala Ratjada, i la nomenen sa Ciutat de Paradella; i els pescadors de sa banda d’Artà, que també l’han vista, li diuen sa ciutat de Troia.

Persones coneixem, plenes de vida, incapaces de dir una cosa per s’altra, que asseguren haver-la vista. No podem dubtar d’aquesta visió, que deu esser un de tants exemples d’espegisme (miratge)

Moltes vegades ho haureu sentit contar: sa ciutat de Parella és una ciutat encantada davall ses aigos de la mar, restant d’ella es nom (que encara duu es sòl que ocupava, i forma ses possessions dites Parella i Parelleta de Ciutadella), i es soterranis de ses cases, ses immenses Coves de Parella (en ço de Parelleta). És a dir que es poder de s’encantament sols s’estengué a lo edificat damunt terra.

Es motiu de castigar-la amb s’encantament fou sa gelosia que contra Parella abrasava a una altra ciutat; no diuen quina.

Però admirem sa justícia de les centúries: sa humil Parella, perseguida, si bé encantada, conserva son nom i sa virtut de sortir qualque vegada damunt s’aigua de la mar; a sa poderosa rival, la mar de ses edats se l’ha engolida, nom i tot.

I ademés, a Parella, li queda s’esperança d’esser desencantada.

Quan?… Es dia de Sant Joan que a la vora de la mar se trobaran set Joans i set Joanes, sense sebre res un de s’altre.

Conten que una volta a un lloc a Ciutadella van enviar s’al·lot a cas ferrer per acerar ses reies. Quan tornà, l’amo i els missatges repararen que ets acerons eren de plata.

A l’endemà li tornaren enviar a fer acerar altres reies, i que fés aferrar es matxo: aquesta vegada acerons i ferradures foren de plata.

— Aquí hi ha misteri! —es van dir.

I per aclarir-ho enviaren per tercera vegada a cas ferrer an es bergantell i, d’amagat, li van pigar darrera. En lloc de prendre cap a Ciutadella, prengué cap a la mar s’al.lot, i quan la descobrí, s’aturà… féu veure que no era allò que cercava, i tornà arrere.

I digué a l’amo i missatges, que trobà amagant-se d’ell:

— Sa primera vegada que vaig anar a acerar me semblava que sa somereta m’havia fet barrejar, que allò no era es camí, però com manco ho esperava vaig arribar a Ciutat: hi entr, top amb es ferrer i em despatxà amb un sant-i-amèn. Sa segona vegada hi vaig pigar cap dret, igual que avui, emperò quan he arribat on devia trobar sa Ciutat, no he vist més que camp ras… i la mar viva.

L’amo i els missatges digueren:

-Això era sa ciutat de Parella, i avui l’hauries desencantada, si noltros no t’haguéssim seguit. Serem pobres tota sa vida!…

Preguntes de comprensió lectora

1. Descriu la ciutat de Parella.

2. Per què creus que la ciutat de Parella també és coneguda com la ciutat de Troia? Hi ha alguna similitud entre aquestes dues ciutats?

3. Què li va passar al noi que va anar a cal ferrer a canviar “ses reies”?

Preguntes lingüístiques i de lèxic

1. Llegiu les característiques dialectològiques del baleàric (trobareu el document a la pàgina d’inici) i indicau totes les característiques de vocalisme, morfosintaxi, morfologia verbal i lèxic que apareguin en aquesta llegenda , amb exemples concrets del text.

2. Fes un llistat amb totes les paraules o expressions que trobis en el text que serveixin per donar un aire de misteri a la ciutat de Parella?

Activitat. Adaptació d’un text en prosa en un text teatral

Partint de les característiques del text teatral que hem estudiat a través del mapa conceptual, convertiu el vostre relat en un text dramatitzat per ser representat a classe.

 

ES BRUNDELL DE PA

“Es Brundell de pa” (pàgina 88 i 89)

A una casa meca dels encontorns d’Alaior, en es camí de Torrauba, hi vivia una família nombrosa i pobríssima. Pare i mare, estreixinant-se fent feina, amb prou trebais podien mig assaciar tantes boques.

Un vespre, a hora de colgar-se, un pobre pelegrí es presentà demanant, per amor de Déu, un mos de pa i un racó per passar sa nit.

De pa, n’havia quedat un, menudet, damunt es ravol; però no bastava per es berenar de l’endemà. Quan tornarien a pastar? A la casa no hi havia farina, ni gra de què fer-la.

Reberen amorosament es pobre pelegrí; posaren a sa taula es panet orfe, damunt un cànyom més blanc que la neu; i, fet s’oliaigo broix, casolà, es pelegrí es prengué una bona escudella de sopes. I per descansar li donaren es llit millor de la casa.

Des panet en quedà un brundell, que deixaren damunt sa taula per es berenar des pelegrí.

A l’endemà, quan s’aixicaren, es pelegrí ja no hi era a la casa. A sa taula, damunt es cànyom, hi havia es brundell de pa, que hi quedà es vespre.

— Se l’haguera pogut endur; per noltros no n’hi ha ni per començar…

I, maquinalment, perquè ho feia cada dia, sa mare bullí s’oliaigo , i des brundell de pa, llescant-lo, omplí es plat de foc de ses sopes, sa ració habitual de sa família…, i encara quedà un bon brundell de pa.

— La manna, la manna!… exclamaren tots.

I d’ell ne dinaren i soparen; i es brundell, la santa manna de Déu, durà fins que van haver replegat per fer pasterada.

I mai més aquella família patí de falta de pa; molt al contrari semblà que en aquella caseta meca s’abundància hi vessava contínuament, de manera que sa gent veïnada coneixia els seus casolans per l’amo Avença i madò Avença. I així s’han conegut, fins no fa gaire, els seus descendents.

I avui, en es camí de Binicossitx, i veïnat de Torrauba, hi ha un llogaret que es diu Son Mannà.

Preguntes de comprensió lectora

1. Com era la família protagonista d’aquesta llegenda?

2. Quina gentilesa van tenir amb el pelegrí famolenc? Quines conseqüències va tenir aquest fet?

Preguntes lingüístiques i de lèxic

1.Llegiu les característiques dialectològiques del baleàric (trobareu el document a la pàgina d’inici) i indicau totes les característiques de vocalisme, morfosintaxi, morfologia verbal i lèxic que apareguin en aquesta llegenda, amb exemples concrets del text.

2. Cercau en el Diccionari Català-Valencià-Balear el significat de les següents paraules: meca, estreixinant-se, ravol , cànyom , brundell i manna .

Activitat. Adaptació d’un text en prosa en un text teatral

Partint de les característiques del text teatral que hem estudiat a través del mapa conceptual, convertiu el vostre relat en un text dramatitzat per ser representat a classe.

 

MADÒ SORDA

“Madò Sorda” (pàgina 52, 53 i 54)

Es lloc era des millors des terme d’Alaior, però cada any baratava d’amitger; hi sortia por.

Una volta a l’any, al principi; però amb es discurs des temps se féu més sovint.

Es pagesos ja no hi acabaven s’any; i arribà un dia en què no trobaren pagès qui s’arriscàs a prendre es lloc.

— Jo hi aniré—va pensar un pagès: Diuen que sa por és cosa de renou; i com sa meva dona és sorda, mal serà que jo, d’una manera o de s’altra, no hi aguanti.

Es primer vespre, estant per anar an es llit, l’amo començà a sentir remor;

—Ja hi som — pensà ell.

I amb ensigniès digué a sa madona que es posàs en es llit, que ell se n’anava a caçar, i que no l’esperàs.

A l’endemà vespre passà igual: acabant de sopar pervingué sa renou, i l’amo com es vespre abans, digué a sa madona que es colgàs que ell tenia feines, que no l’esperàs.

Com es vespre passat, sa madona va dormir com un xot i. com no hi sentia, no s’entemé de res.

—Bé va—pensava l’amo—ja es cansaran ja de fer rebato: sa madona no els sentirà, a jo no em faltarà una excusa per fer sa nit fora.

Es tercer vespre, no havien acabat de sopar i ja es sentí sa renou.

Era una remor fina, com de persones que sospirassin, que es planguessin…; remor que feia cruixir es moll dets ossos.

—Anit, que ho paguin ets eriçons! —se va dir l’amo. Prengué es sac, siulà an es cans, i encomenà a sa madona que es colgàs.

—No faixis es meus comptes — li va dir.

Madò Sorda es colga, i s’adormí com un xot.

Per devers mitja nit se despertà, i va veure claror dins sa cambra.

—Canai! — pensà ella —L’amo ja és aquí.

Però passà temps i sa claror seguia, i l’amo no venia.

Madò Sorda volgué sebre què era allò; s’aixecà, i trobà sa cambra transformada en una capella: al bell mig, hi havia un túmul. tapat amb drap negre, rodetjat de ciris encesos, i a l’entorn unes monges. Madò Sorda no les sentia, però comprengué que resaven s’ofici de difunts, I Madò Sorda es posà a resar amb elles.

Sa monja que feia de cap, passà voltant es túmul, banyant- lo amb es salpasser d’aigo beneita, en sa primera rodada; i en sa segona, encensant-Io, fent acato a sa creu a cada passada.

Després, sa monja directora pigà cop amb sa mà an es túmul i tot desaparegué: capella, ciris, creu, monges…

Es túmul s’havia convertit en un munt de doblers. I sa por no sortí mai més.

Aquells pagesos foren rics; però sa Madona aixi mateix va quedar sorda.

Preguntes de comprensió lectora

1.Per què marxaven els missatgers d’un dels millors llocs del terme d’Alaior?

2. Quines tretes pensà el pagès perquè la seva dona no s’adonés que ell fugia perquè tenia por?

3. Què descobrí Madò Sorda un dia quan es despertà de nit? Com va reaccionar?

4. Què va aconseguir Madò Sorda amb la seva valentia?

Preguntes lingüístiques i de lèxic

1. Llegiu les característiques dialectològiques del baleàric (trobareu el document a la pàgina d’inici) i indicau totes les característiques de vocalisme, morfosintaxi, morfologia verbal i lèxic que apareguin en aquesta llegenda , amb exemples concrets del text.

2. Cercau en el Diccionari Català-Valencià-Balear el significat de les següents paraules: amitger , volta , remor , ensignes , colgàs , xot, túmul, ofici de difunts i salpasser.

Activitat. Adaptació d’un text en prosa en un text teatral

Partint de les característiques del text teatral que hem estudiat a través del mapa conceptual, convertiu el vostre relat en un text dramatitzat per ser representat a classe.

 

ENCANTAMENTS DE BINIGUARDA

“Encantaments de Biniguarda” (pàgina 40 i 41)

Açò era un missatget d’un estancier dets encontorns de Biniguarda (Alaior).

Un decapvespre tard l’amo l’envià a replegar es boví: servia de boual una cova de Biniguarda, que li venia de passada, i s’hi aturà per treure paia.

Assegut damunt sa menjadora hi trobà un veiet que li digué:

—Bon jove: es bous ja te’ls tenc arreplegats; treu-los paia i ja et pots retirar… Jas; te vull fer un regalet.

I li donà unes quantes monedes.

Es capvespre següent li passà lo mateix, sinó que es regalet fou més gros.

Es tercer dia trobà dins sa cova es veiet més alegre que mai: es regalo superà es dets altres dies, i al despedir-lo, li digué:

—Bon jove, ja veus que t’estim: es vespres t’he tengut es boví replegat, i encara t’he alegrat amb doblers. Ho he fet pes teu bé i pes meu: te necessit i deman que em servesques. Començ per avisar-te: es dia més impensat me trobaràs convertit en un animal espantós, una serpota, tal volta, que s’encaragolarà pes teu cos per donar-te una besada a sa cara. Sols t’encarrec es secret i que no tenguis por.

No tenguis por!… És molt bo de dir!… Aleshores an es pobre al•lot sa feredat ja se’l menjava. I quan, es decapvespre següent, l’amo l’envià a arrep se posà a tremolar i va respondre:

-Me sap greu dir-vos-ho, l’amo; però no hi aniré, perquè tenc por.

-Por?… I de què?…

S’al.lot contà, fil per randa, tot lo que li havia passat amb es veiet.

— Ah, beduí! —li digué l’amo.— Callant i fora por hagueres fet fortuna. Crec que ara s’encantament estarà desfet: sa por hi és per demés; no te’n sortirà cap, de serpota;a sa cova hi pots anar ben descansat.

Es missatget obeí. Trobà es vei assegut a sa mateixa menjadora, i amb veu trista li digué:

—Bé t’ho havia predicat, i ha estat en l’aire. Si m’haguessis cregut, jo hauria tornat al món ple de vida i joventut i riquesa: tu no l’hagueres acabada mai. Ja que ho has volgut així, seràs sempre un missatge de barquera magra.

Diuen que es veiet ho endevinà.

Preguntes de comprensió lectora

1. A qui va conèixer el jove missatger de Biniguarda? Què li va comanar

aquest?

2. Per què creieu que tenia por el protagonista de la llegenda? Compleix l’acord a què havia arribat amb el misteriós veiet?

3. Com acaba la història? Quina lliçó moral creieu que ens vol donar, doncs?

Preguntes lingüístiques i de lèxic

1. Llegiu les característiques dialectològiques del baleàric (trobareu el document a la pàgina d’inici) i indicau totes les característiques de vocalisme, morfosintaxi, morfologia verbal i lèxic que apareguin en aquesta llegenda , amb exemples concrets del text.

2. Què creieu que signifiquen les següents expressions: “fil per randa”, “hagueres fet fortuna” , “ha estat en l’aire” i “seràs sempre un missatge de barquera magre”.

3. Cercau en el Diccionari Català-Valencià-Balear el significat de les següents paraules: missatge, estancier, feredat, boví, boual, Jas i beduí .

Activitat. Adaptació d’un text en prosa en un text teatral

Partint de les característiques del text teatral que hem estudiat a través del mapa conceptual, convertiu el vostre relat en un text dramatitzat per ser representat a classe.

 

NA PATARRÀ. SA TAULA DE TORRAUBA. ES FUS DE SA GEGANTA.

“Na Patarrà. Sa Taula de Torrauba. Es Fus de sa Geganta” (pàgina 58)

Ningú que sapiguem ha destriat sa solta d’aquest monument de l’avior, que hi ha a Torrauba Vei (Alaior), anomenat Na Patarrà. Té una semblança d’aljub i de pedrera. S’escala per baixar-hi, taiada a sa mateixa roca ferma dels quatre enfronts i amb arrambador o barana suficient, (escala i arrambador tot d’una peça), fa set bordades i té cent trenta graons. I a baix, a dos-cents pams de fondo, dins una pica en forma de galze gegantí, s’hi arreplega s’aigo, entil.lada puríssima, que brolla traspoant de ses parets. Fa una cinquantena d’anys que Na Patarrà quedà reblerta a força de tirar-hi es codolam de s’espedregar.

Veïnada seva és sa Taula de Torrauba, tan gran que un homo de bona taia posat de peu en puntes i estirant de braços i mans, tot just si ços i mans, tot just si amb aquestes hi arriba dalt. Cinc escabells o sitials de penya proporcionats a tal taula, la rodetgen, a on s’asseien els cinc cappares dets gegants de l’entorn, arreplegats per convit patriarcal o per sacrificis rituals. I per son servei, era s’aigo estil·lada que degotava Na Patarrà dins sa pica en forma de galze gegantí: una geganta serventa de sa taula i guardiana de Na Patarrà, els portava, a punta de mitjanit, s’aigo, amb sa pica plena dalt es cap, com si fos una gerreta, i, acabat es convit o sacrifici, la tornava de bell nou a son lloc. Ella, filant filant, vetlava que tals monuments no fossin profanats; i si empertinents s’hi arrambaven, sa guardiana a cops de fus els feia espargir. Aquest fus resta avui clavat a sa terra, sudevora Na Patarrà, com si la guardàs encara: és una columna de penya, d’una sola peça, de més alçada que un homo.

Preguntes de comprensió lectora

1. Quines característiques fa servir l’autor per descriure Na Patarrà i sa Taula de Torrauba?

2.Quina relació hi ha entre na Patarrà i Sa Taula de Torrauba? Qui era la seva guardiana?

3.Què és es Fus de Sa Geganta?

4. Coneixeu cap altra llegenda de Menorca en què també hi apareguin taules pous, o altres edificis megalítics? En quina època històrica creieu que estan inspirades aquestes llegendes?

Preguntes lingüístiques i de lèxic

1. Llegiu les característiques dialectològiques del baleàric (trobareu el document a la pàgina d’inici) i indicau totes les característiques de vocalisme, morfosintaxi, morfologia verbal i lèxic que apareguin en aquesta llegenda , amb exemples concrets del text.

2. Cercau en el Diccionari Català-Valencià-Balear el significat de les següents paraules: solta, avior, aljub, pedrera, bordades, galze , entil·lada , reblerta, espedregar, escabells, sitials, patriarcal, sacrificis , rituals, profanats i fus.

3. Ara que ja coneixeu el significat de les anteriors paraules, elaborau dues columnes en què hi diferencieu dos camps semàntics diferents: elements relacionats amb el camp i elements relacionats amb l’antiguitat o els sacrificis.

Activitat. Adaptació d’un text en prosa en un text teatral

Partint de les característiques del text teatral que hem estudiat a través del mapa conceptual, convertiu el vostre relat en un text dramatitzat per ser representat a classe.

 

EN XOROI

“En Xoroi” (pàgina 80 i 81)

En es morro de penyes que surt a la mar entre Cales Coves i Cala’n Porter, hi ha una cova gran, amb ses boques que miren a la mar; és sa cova d’en Xoroi.

Temps enrere, i per espai de molts anys, pels llocs de l’entorn es feien robos de coses de menjua i de vestir sense poder-se afinar el lladre. També faltà una fadrina de Biniedrís. Un dia va anar a rentar i ni ella ni sa roba tornaren.

Vingué un hivern rigorós, i caigué una neuada que va durar tres o quatre dies. Es tercer dia que sa neu conglaçada ho tapava tot, a Biniedrís els robaren es pa de dins es forn. Però es lladre havia deixat es rastre marcat damunt sa neu. Una retxa de peuades d’homo que tirava per So Na Cassana, cap a Alaior. Les seguiren i poc passat So Na Cassana, arribant an es camí reial, es rastre acabà en sec, i van reparar que es delinqüent s’havia entomat per a on havia vingut, cuidant d’anar-se’n de cul arrere per posar en sa tornada els peus des mateix modo i dins sa mateixa peuada que havia fet en s’anada.

S’enginy no li serví de res, i es descobrí s’amagatai; però no es trobaren amb coratge d’aferrar-se per aquelles males petges, per baixar a sa cova.

Donada part a sa justícia, hi acudí gent ben armada, i per mitjà de llibants penetraren dins sa cova, a on trobaren un homo, una dona i tres al·lots, robes i mobles sostrets dels llocs veïnats. S’homo i s’al·lot major se tiraren a la mar, i no van poder agafar-los. Van esser recoïts els menuts junt amb sa mare, que era sa jove desapareguda de Biniedrís. En ets al·lotets els batiaren. D’ells a Alaior, avui encara hi ha descendència.

A son pare no el veren més, ni viu ni mort. Si mateix van reparar que feia cara de moro i que li faltava una oreia. Era en Xoroi!.

Fet consemblant es conta succeït an es terme de Ciutadella, a sa Cova des Moret o des Moro, de sa Marjal Nova. Però no diuen que es moret fos Xoroi, ni que deixàs descendència coneguda. Conten que en veure’s descobert, després de tirar a la mar sa dona i ets al·lots, s’hi tirà ell.

Preguntes de comprensió lectora

1.Indicau quines línies comprenen el plantejament de la història, el desenvolupament i el desenllaç. Justificau la resposta.

2.Com van descobrir el lladre?

3. Qui van trobar a la cova? Quin va ser el desenllaç d’en Xoroi?

Preguntes lingüístiques i de lèxic

1. Llegiu les característiques dialectològiques del baleàric (trobareu el document a la pàgina d’inici) i indicau totes les característiques de vocalisme, morfosintaxi, morfologia verbal i lèxic que apareguin en aquesta llegenda , amb exemples concrets del text.

2. Cercau en el Diccionari Català-Valencià-Balear el significat de les següents paraules: menjua, afinar, llibants, reparar.

3. De tots els topònims (Cales Coves, Cala’n Porter, Cova d’en Xoroi, Biniedrís, So Na Cassana, Alaior) que apareixen en aquest relat, quins són d’origen àrab?

Activitat. Adaptació d’un text en prosa en un text teatral

Partint de les característiques del text teatral que hem estudiat a través del mapa conceptual, convertiu el vostre relat en un text dramatitzat per ser representat a classe.

 

SES DEBANADORES DE SA CAVALLERIA

“Ses debanadores de Sa Cavalleria” (pàgina 84)

Lo que som promès que sia atès.

Dues jovenetes germanes, de Sa Cavalleria d’Es Mercadal, debanaven cada una es seu ram, posats els dos rams a ses mateixes debanadores.

— Sa major diu a sa germana: — Sents què diuen ses debanadores?—No sent que diguin res,—respongué sa petita. —Idò ho han dit ben clar: “moros vénen”.—Tu!… Sí que tens raó… —digué sa petita; i ara diuen “ja mos tenen”.

I guaitant an es portal, van veure un falcat de moros que acotats acotats, perquè no els vegessin, per es boscarró de s’Arenal anaven cap a ses cases de sa Cavalleria.

Ses jovenetes pujaren dalt sa torre, van tirar dalt s’escala, una agafa es corn marí i es posa a donar toc de moros en terra, i s’altra germana agafa sa destral. Els moros van provar de pujar-hi, dalt sa torre, però dos o tres que van arribar a ungletjar sa barana van rebre destralada… i no hi van voler més raons.

Veient-se afinats, van fugir i, fora vessa, cap a Cala Torta, a on tenien sa nau, i van afrissar a posar vela.

Sa pirateria mora contra Menorca arribà a ser tan horrorosa que tot lo menorquí es posà contra ella: fins i tot ses debanadores…

 

 

Preguntes de comprensió lectora

1. Què estaven fent les dues germanes abans que els arribés la notícia que els moros havien arribat?

2. Com van reaccionar les dues jovenetes davant l’intent de segrest dels moros?

3. Creieu que aquesta llegenda devia succeir exactament com l’explica l’autor, o bé és un fet representatiu, anecdòtic, d’un moment històric concret? Justifica la resposta.

Preguntes lingüístiques i de lèxic

1. Llegiu les característiques dialectològiques del baleàric (trobareu el document a la pàgina d’inici) i indicau totes les característiques de vocalisme, morfosintaxi, morfologia verbal i lèxic que apareguin en aquesta llegenda , amb exemples concrets del text.

2.Cercau en el Diccionari Català-Valencià-Balear el significat de les següents paraules: debanar , falcat, guaitar, afinar

3. Hi ha una expressió o paraula en aquest text genuïnament balear. Localitzau-la i després intentau explicar els diferents usos que li donem els menorquins.

Activitat. Adaptació d’un text en prosa en un text teatral

Partint de les característiques del text teatral que hem estudiat a través del mapa conceptual, convertiu el vostre relat en un text dramatitzat per ser representat a classe.

 

LA POBLA DEL MERCADAL

“La Pobla del Mercadal” (pàgina 67 i 68)

Sa fundació des Mercadal conten que es deu a un fet d’armes.

Arribats es catalans i aragonesos per reconquerir s’illa de Menorca, un cos de tropes cristianes se féu terra endins, i arribades an es peu de El Tor, a sa vall de ponent de sa muntanya de El Toro, que era un parat fangós, els moros els tancaren es pas; aquí embarraren es ferro: els cristians per passar, i els moros perquè aquells no passassin. I els moros eren tantíssims i tan bé tenien pres el camp, i es batien amb tant de coratge, que es comandant dels cristians, anomenat Martí de Mercadal, tenint per segura sa desfeta, féu una promesa an es seu patró, que si guanyava sa batalla, en aquell lloc hi fundaria una pobla, i una església dedicada a sant Martí. I guanyà sa batalla, tant que els moros, escalivats, fugiren a tancar-se dalt sa muntanya de santa Àgueda.

Veis-vos per què, diuen, sa vila es digué tant de temps la Pobla del Mercadal, i té per patró sant Martí. I açò és el fonament, afegeixen, de sa carta de noblesa d’una de ses més antigues famílies menorquines: estant així acords els plegamins i sa veu popular.

Però també es conta d’aquest altre modo: en Martí de Mercadal fugia dels moros, i el descobrí es prat fangós i es torrent que s’hi embassava, que li tancaven es pas, se cregué perdut, i aleshores féu sa prometença de sa pobla i església, com ja he dit. Arribà an es torrent i son cavall el salvà d’un bot. Hi arribaren els moros, s’encallaren dins es parat, i es fangar se’ls engolí. En Martí Mercadal, perquè no l’afinassin, passà es temps de perill amagat davall unes penyes que hi havia a sa Muntanyeta, on està l’església des Mercadal.

Preguntes de comprensió lectora

1.Quin és el tema d’aquest relat?

2. Per què es coneix la vila com “La Pobla del Mercadal” i per què el seu patró és Sant Martí?

3. Per què creieu que hi ha dues versions diferents d’una mateixa història?

4. A quin poble de Menorca es troba la muntanya de Santa Àgueda? Creiu que la seva llegenda té alguna relació amb aquesta altra?

Preguntes lingüístiques i de lèxic.

1.Llegiu les característiques dialectològiques del baleàric (trobareu el document a la pàgina d’inici) i indicau totes les característiques de vocalisme, morfosintaxi, morfologia verbal i lèxic que apareguin en aquesta llegenda , amb exemples concrets del text.

2. Cercau en el Diccionari Català-Valencià-Balear el significat de les següents paraules: parat, batien, desfeta, escalivats, afinassin.

Activitat. Adaptació d’un text en prosa en un text teatral

Partint de les característiques del text teatral que hem estudiat a través del mapa conceptual, convertiu el vostre relat en un text dramatitzat per ser representat a classe.

 

ENCANTAMENT DE BINIDONÍS

“Encantament de Binidonís” (pàgina 54 i 55)

Tres soldats anaven de camí de Maó a Ciutadella i sa fosca els agafà en es bosc de Binidonís (Es Mercadal). Veren un llumenaret i creient que seria es de ses cases d’un lloc, hi pigaren cap dret. I allà, enmig des bosc, hi trobaren una casa.

—Bé—van dir—ja tenim cobro.

Donaren veus i ningú respongué:

— Si trobéssim qualque cosa per menjua, ara-vaia, que no hi hagués ningú! — van pensar.

I entretant dins es menjador, trobaren una taula parada i ben abundosa i, sense cap cerimònia, se posaren a sopar.

Acabant de sopar, pensaren anar-se’n an es llit, i tot just pensant, veren tres alcoves amb un llit parat a cada una.

-Tenim millor que escudella —es van dir donant-se la bona nit. S’aficaren an es llit i, de cop, sense sebre com, s’apagà es llum.

A l’endemà dematí es trobaren enmig des bosc, sense llit, ni alcova, ni casa.

—Com us ha anat? —se preguntaren.

Dos tengueren sa sort igual: poc temps després d’apagat es llum, a cada un se li presentà una jove: convengueren en casar-se, feren ses noces i molta gatzara, se n’anaren a dor mir i… quan es despertaren els soldats es trobaren junts, fadrins solters i enmig des bosc, es qui departats i en somnis havien anat de noces i vega.

Es soldat tercer digué: —A jo també, tot just s’apagà es llum, se’m presentà una jovençana, i venga parlar-me de casa¬ment, i que tira i que daça, i que ens casàssim. Jo li som dit que havia de sebre es parer de mos pares i ella se’n burlà; que desitjava consultar-ho amb mos companys, i ella em digué que voltros, cada u per separat i sense escrúpols de monjo, teníeu a qui fer l’aleta. M’agafà por, me som tapat cap i tot i no som pogut aclucar els uis en tota sa nit.

—Doncs: ja podem partir cap a Ciutadella, i lo que és estat que sigui estat.

Partiren i arribant dalt Calòritx trobaren tres jovençanes: dues vestides de blanc amb sa cara riallera i s’altra vestida de negre i emmorronyada.

— Veus —digué an es soldat de sa por, —si haguessis estat un homo com els teus companys totes tres ens hauríem desencantades. Tu no ho has volgut. Però damunt tu i jo, elles i ells tendran que han passada una nit alegre, i elles podran anar vestides de blanc.

A jo em tocarà dur dol… Ells tal vegada arribaran a capitans. Tu sempre seràs soldat ras, que te’ por… fins i tot d’una jovençana enamoradissa.

Preguntes de comprensió lectora

1.Quin és el plantejament de la història (qui són els protagonistes, on van a dormir, què els passa…)?

2. Què recorden que els va passar als dos primers soldats? I al tercer?

3. Què li diu la noia al tercer soldat?

4. Quina creieu que és la lliçó moral de la llegenda?

5. Et sembla que el títol és adequat? Per què?

Preguntes lingüístiques i de lèxic

1.Llegiu les característiques dialectològiques del baleàric (trobareu el document a la pàgina d’inici) i indicau totes les característiques del vocalisme, morfosintaxi, morfologia verbal i lèxic que apareguin en aquesta llegenda, amb exemples concrets del text.

2. Cercau en el Diccionari Català-Valencià-Balear el significat de les següents paraules: cobro , alcova, gatzara , vega i emmorronyada.

3. Què creieu que volen dir aquestes expressions? Hi pigaren cap dret , sense cap cerimònia , i que tira i que daça, escrúpols de monjo, dur dol, soldat ras.

Activitat. Adaptació d’un text en prosa en un text teatral

Partint de les característiques del text teatral que hem estudiat a través del mapa conceptual, convertiu el vostre relat en un text dramatitzat per ser representat a classe.